Del LOI al SPA: el procés de tancament d'una compravenda d'empresa

# Del LOI al SPA: el procés de tancament d'una compravenda d'empresa

Quan un empresari arriba a un acord de principis per vendre o comprar una companyia, la conversa encara no és un contracte. Entre l'encaixada de mans inicial i la signatura davant notari hi ha un recorregut jurídic que ordena l'operació, reparteix riscos i blinda allò acordat. Aquest recorregut comença amb la carta d'intencions —la Letter of Intent o LOI— i culmina en el contracte de compravenda definitiu, el Share Purchase Agreement o SPA.

Entendre aquest procés no és un luxe reservat als advocats: és el que separa una operació que es tanca amb seguretat d'una altra que es desploma a l'últim moment o que arrossega litigis anys després. En aquesta guia t'expliquem, pas a pas, com es passa del LOI al SPA, quines clàusules es negocien amb més intensitat i quines implicacions fiscals has de tenir en compte si dirigeixes una PIME industrial.

Què és la carta d'intencions (LOI) i per a què serveix

La carta d'intencions és el primer document formal d'una compravenda d'empresa. Recull els termes essencials sobre els quals les parts volen negociar: el preu orientatiu, l'estructura de l'operació (compra d'accions o d'actius), el calendari previst i les condicions sota les quals es desenvoluparà la negociació.

La seva funció és triple. Primer, ordena les expectatives: deixa per escrit què s'està comprant, a quant i sota quines premisses, evitant malentesos quan el procés es complica. Segon, dona accés a la informació: a partir de la LOI s'obre la fase de due diligence, en què el comprador revisa les entranyes de l'empresa. I tercer, fixa regles de joc que sí que són obligatòries, encara que el gruix del document no ho sigui.

Aquest darrer punt és la clau que més confusió genera. La carta d'intencions és, com a regla general, no vinculant pel que fa al preu o a l'obligació de tancar l'operació: cap de les parts no queda lligada a signar el contracte final només per haver subscrit la LOI. Però conté clàusules que sí que vinculen des del primer minut.

Les clàusules vinculants de la LOI

Encara que el cos de la carta sigui declaratiu, hi ha tres blocs que produeixen efectes jurídics plens:

• Confidencialitat. El venedor lliurarà informació sensible —contractes, comptes, cartera de clients— i necessita garanties que no es filtrarà ni s'utilitzarà per a finalitats diferents. Aquesta obligació sobreviu fins i tot si l'operació no arriba a bon port.
• Exclusivitat. El comprador inverteix temps i diners en la due diligence, així que exigeix un període durant el qual el venedor no pugui negociar amb altres candidats. Sol oscil·lar entre 60 i 90 dies, prorrogables.
• Repartiment de costos i llei aplicable. Qui assumeix les despeses d'assessors si l'operació es trenca i quina jurisdicció resol les disputes.

Convé redactar amb precisió quines parts del document vinculen i quines no. Una LOI ambigua pot acabar interpretada per un tribunal com un precontracte exigible, amb la part que trenca les negociacions obligada a indemnitzar. Per això la frontera entre allò vinculant i allò orientatiu ha de quedar negre sobre blanc.

Les arres: quan entren en joc i què impliquen

En algunes operacions, especialment en compravendes d'empreses patrimonials o quan el comprador vol assegurar la seva posició, es lliura una quantitat a compte en forma d'arres o senyal. El Codi Civil regula aquesta figura en el seu article 1454, que preveu les anomenades arres penitencials: "Si hubiesen mediado arras o señal en el contrato de compra y venta, podrá rescindirse el contrato allanándose el comprador a perderlas, o el vendedor a devolverlas duplicadas" (Reial Decret de 24 de juliol de 1889, BOE).

La conseqüència pràctica és important: si les arres són penitencials, qualsevol de les parts pot desistir assumint un cost taxat —perdre-les o tornar-les duplicades—. Però la jurisprudència del Tribunal Suprem ha estat reiterada a assenyalar que aquest caràcter penitencial s'ha de pactar de manera expressa; en cas contrari, les arres s'entenen confirmatòries, és a dir, com una bestreta del preu que no habilita a desistir lliurement. Aquesta distinció, aparentment menor, canvia per complet qui suporta el risc si l'operació es torça.

La due diligence: el pont entre el LOI i el SPA

Signada la carta d'intencions, arrenca la revisió. La due diligence és l'examen detallat de l'empresa objectiu en els seus àmbits legal, fiscal, laboral, financer i, cada cop més, mediambiental i tecnològic. El seu objectiu és doble: confirmar que allò que el comprador creia estar comprant es correspon amb la realitat i detectar contingències que puguin ajustar el preu o exigir garanties addicionals.

Les troballes d'aquesta fase alimenten directament el contracte definitiu. Un deute fiscal latent, un litigi laboral obert o un contracte amb clàusula de canvi de control apareixeran en el SPA com a manifestacions, garanties o ajustos de preu. Per això preparar bé la documentació és una de les palanques que més impacten en el resultat final. Si vols aprofundir-hi, ho desenvolupem a la nostra guia sobre què és la due diligence i com preparar-la.

El SPA: el contracte de compravenda definitiu

El Share Purchase Agreement és el document que tanca l'operació i trasllada la propietat. A diferència de la LOI, el SPA és plenament vinculant i sol ser un contracte extens i molt negociat. Aquests són els seus blocs essencials.

Objecte i preu

Defineix amb exactitud què es transmet —normalment les participacions o accions— i com es determina el preu. El preu rarament és una xifra tancada: l'habitual és fixar un preu base subjecte a ajustos en funció del deute net i del capital circulant a la data de tancament. Aquí apareixen mecanismes com el locked box (preu fixat a una data passada) o el completion accounts (ajust després del tancament).

Manifestacions i garanties (*reps & warranties*)

És el cor del SPA. El venedor declara una sèrie d'afirmacions sobre l'estat de l'empresa: que els comptes són veraços, que no hi ha litigis ocults, que els actius estan lliures de càrregues, que es compleix la normativa laboral i fiscal. Si alguna d'aquestes manifestacions resulta falsa, el comprador pot reclamar una indemnització. La negociació d'aquest apartat és intensa perquè defineix exactament quins riscos assumeix cada part.

Règim d'indemnització

Estableix els límits i terminis de la responsabilitat del venedor: quanties mínimes per reclamar (de minimis), franquícies (basket), topalls màxims (cap) i durada de les garanties. És freqüent retenir part del preu en un compte de garantia (escrow) durant un període per respondre de possibles contingències.

Condicions suspensives i tancament

Entre la signatura del SPA (signing) i la transmissió efectiva (closing) pot transcórrer un període en què s'han de complir certes condicions: autoritzacions de competència, consentiments de tercers o el mateix finançament del comprador. Només quan es compleixen, s'eleva a públic davant notari i es paga el preu.

La negociació de tot aquest bloc és on es guanya o es perd una operació. Acompanyem empresaris en aquesta fase decisiva a través del nostre servei de negociació i tancament d'operacions, on l'objectiu és protegir els teus interessos sense que l'operació descarrili.

La fiscalitat del tancament: el que canvia segons qui vengui

L'últim factor que condiciona el tancament —i que convé planificar des de la LOI— és la fiscalitat de la plusvàlua. La càrrega tributària de la venda depèn de si el venedor és una persona física o una societat holding.

Si qui ven és una persona física, el guany patrimonial tributa en la base de l'estalvi de l'IRPF, amb tipus progressius que el 2025 van del 19% per als primers 6.000 euros fins al 30% per a les plusvàlues que superen els 300.000 euros, després de la pujada de l'últim tram introduïda per la Llei 7/2024 (AEAT, 2025); pots consultar l'escala vigent a la seu de l'Agència Tributària.

Si la venda la fa una societat holding que compleix els requisits de l'article 21 de la Llei 27/2014 de l'Impost sobre Societats —participació de com a mínim el 5% mantinguda de manera ininterrompuda durant l'any anterior—, la plusvàlua pot acollir-se a una exempció del 95%, de manera que només tributa el 5% restant en concepte de despeses de gestió no deduïbles (BOE, 2014); el text consolidat està disponible al BOE. La diferència de tributació efectiva entre una via i l'altra és considerable, i per això l'estructura societària s'ha de plantejar molt abans de seure a signar. Aquesta planificació, a més, convé abordar-la en paral·lel a la valoració: saber quant val la teva empresa segons els diferents mètodes de valoració et permet anticipar la base sobre la qual es calcularà la plusvàlua.

El calendari realista d'una operació

Un dels errors més comuns entre empresaris que afronten la seva primera venda és subestimar el temps. Una compravenda d'empresa ordenada rarament es tanca en menys de sis mesos, i l'habitual és que s'allargui entre sis i dotze, depenent de la mida, la complexitat i el nombre de parts implicades.

El recorregut típic té una seqüència clara. Les primeres setmanes es dediquen a les converses preliminars i a la signatura d'un acord de confidencialitat. A partir d'aquí es negocia i se subscriu la carta d'intencions, que obre la finestra d'exclusivitat. Amb la LOI signada arrenca la due diligence, que sol consumir entre un i tres mesos segons la profunditat de la revisió. En paral·lel, els assessors comencen a redactar i negociar el SPA, incorporant les troballes de la revisió a les manifestacions i garanties. Finalment arriba la signatura del contracte i, després de complir-se les condicions suspensives, el tancament davant notari.

Comprendre aquesta cadència ajuda a gestionar les expectatives i, sobretot, a no descuidar la marxa del negoci durant el procés. Una caiguda del rendiment de l'empresa mentre es negocia és un dels arguments que més utilitzen els compradors per renegociar el preu a la baixa.

Per què es desplomen les operacions a la recta final?

No totes les compravendes que arriben al SPA acaben signant-se. Conèixer les causes més freqüents de ruptura ajuda a anticipar-les. La primera és l'aparició de contingències rellevants en la due diligence: un deute fiscal no provisionat, un litigi laboral de calat o un contracte essencial amb clàusula de canvi de control que permet al client trencar la relació després de la venda. Quan la troballa és greu, o bé ajusta el preu, o bé fa que el comprador es retiri.

La segona causa és la distància en la negociació de les manifestacions i garanties. El venedor vol limitar al màxim la seva responsabilitat futura; el comprador vol cobrir-se davant de tot allò que no ha pogut verificar. Si les posicions sobre topalls, terminis i imports mínims no convergeixen, l'operació s'encalla.

La tercera, i sovint la més subestimada, és la fiscal. Quan l'estructura de la venda no s'ha planificat amb antelació, el venedor pot descobrir tard que la factura tributària redueix substancialment l'import net que esperava rebre. Planificar l'operació des de la fase de carta d'intencions —i no després— és el que evita aquestes sorpreses. Si vols una visió de conjunt del procés de venda, la desenvolupem a la nostra guia completa sobre com vendre una empresa a Espanya.

Preguntes freqüents

És obligatori signar una carta d'intencions abans del SPA?

No és obligatori, però és molt recomanable. La LOI ordena la negociació, dona accés a la due diligence i fixa regles de confidencialitat i exclusivitat que protegeixen ambdues parts abans d'invertir en el contracte definitiu.

La carta d'intencions obliga a tancar l'operació?

Com a regla general, no. El preu i l'obligació de tancar solen pactar-se com a no vinculants. Tanmateix, les clàusules de confidencialitat, exclusivitat i repartiment de costos sí que vinculen, i una LOI mal redactada pot interpretar-se com un precontracte exigible.

Quina diferència hi ha entre arres confirmatòries i penitencials?

Les arres penitencials permeten desistir del contracte perdent-les (el comprador) o tornant-les duplicades (el venedor), conforme a l'article 1454 del Codi Civil. Les confirmatòries són una bestreta del preu i no habiliten a desistir. El caràcter penitencial s'ha de pactar de manera expressa.

Què són les manifestacions i garanties del SPA?

Són les declaracions que fa el venedor sobre l'estat real de l'empresa (comptes veraços, absència de litigis, compliment normatiu). Si resulten falses, el comprador pot reclamar una indemnització dins dels límits i terminis pactats en el contracte.

Conclusió

El pas del LOI al SPA és molt més que un tràmit documental: és el procés que converteix una intenció en una transmissió segura de propietat. Cada fase —carta d'intencions, due diligence, contracte definitiu i tancament— compleix una funció específica d'ordenar, verificar i blindar l'operació.

Per a un empresari que ven la companyia de la seva vida, o per a una PIME que creix adquirint competidors —si ets en aquest cas, t'interessa la nostra guia sobre com comprar una empresa i el seu procés d'adquisició—, el valor de fer-ho bé es mesura en la tranquil·litat d'un tancament sense sorpreses. A Tecnocim Innova acompanyem empreses industrials en tot el recorregut d'una compravenda, des de la valoració inicial fins a la signatura. Si t'estàs plantejant una operació, et podem ajudar a estructurar-la amb seguretat a través del nostre servei de M&A i traspassos.